04 de febrer 2009

El dit acusador i com passar d'una persona

Hui he vist i sentit una cosa ben curiosa. Normalment dic el nom dels estableïments on ocorre tot, però com que aquesta és una escena no gens gratificant, m'alforraré especificar tant i sols diré que era una perruqueria per a homes.
Anava jo carrer amunt quan me n'adone que una dona d'uns 30 i més anys estava cara a la finestra, mirant endins i parlant. Jo pensava que parlava, però segons anava apropant-me, em vaig adonar que no raonava, més bé bonegava. Quan ja era justetament al costat, la vaig sentir que li deia al perruquer, també jove però molt mes arreglat que ella: "¡cierto día me hiciste mucho daño", mentre colpejava amb el dit el cristal acabat de tancar per l'home, el qual seguidament també li va abaixar la persiana davant els nassos.
Déu o qui siga sabrà què li va fer el xicon, pero la veritat que no em va fer gens de gust vore pel carrer i quasi a crits com podem fer-nos mal unes persones a altres, i encara per a empitjorar, reprotxar-ho.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Comentario intruso en castellano ;) Esta mujer no razonaba... ni razona de forma habitual desde... Le da por un sitio, y puede estar toda la tarde insultando e inventándose cosas (la suerte le ha tocado a esa peluquería). Pero podría darle por el bar que hay en frente (que sabemos que se llama...) o por irse a monovar andando y buscar otro establecimiento de cualquier tipo. El peluquero lo único que hace es aguantar y aguantar. No es muy agradable, creo, trabajar y ver como una persona, sin venir a cuento, grita y no uno mismo sino también a los clientes que se acercan (y veremos si gracias a ella vuelven). La culpa es de... quien debe(debería) hacerse cargo de ella. No se puede dejar a alguien con ese tipo de problema en la calle. Le puede dar por fastidiar el trabajo de una persona o por cualquier cosa.......