"¿A qué saben los pomelos?"

La meua germana, qui sap que m'agraden estes coses, em conta esta vesprada:

A la fruteria de Juan i Gloria hi és un home major que, ja acabant de comprar, demana: "ponme 7 u 8 pomelos". La dona que va darrere d'ell pregunta de seguida "¿a qué saben los pomelos?"
Tant Juan com els clients fan cara de pensar... "pues a pomelo".

"Bombó" s'hi pareix més

Potser un dia em canse, però de moment seguisc intentant que m'entenguen quan parle.
Si jo vaig i demane un tallat, per què no ho han d'apuntar i ja està? Doncs no, si ho feu comprovareu que primer t'han de preguntar "¿què?" i, quan ho dius per segona volta, han de tornar "¿perdona?" o directament "no te entiendo".
Diuen que hi ha una llei de Felip V cap avall: fins que no digues "cortado" no s'ho anoten.

Ja estan ací?

Fa uns dies, fent una ullada per bitrir.com, vaig llegir que els cotxes de Google havien arribat a Petrer! Per si algú que llija este línies no sap de què parle, els vehicles com els que veieu a la foto van fent una gravació dels carrers a peu pla, que després s'inclou als mapes del famós cercador d'Internet. Que vol dir això? Podrem endinsar-nos en la xarxa alhora que aprofundim en carrers desconeguts, o no tant, del nostre propi poble.
Certament, jo vaig quedar una mica estranyada, ja que, segons tinc entés, de moment sols podem accedir-hi a aquesta eina per a un parell de grans ciutats, com Madrid o Barcelona. Serà veritat que s'han apropat a les Valls del Vinalopó? Si és així, fantàstic. No obstant, aquesta nova ferramenta informàtica és perfecta quan no coneixem la ciutat, ja que ens permet indagar per qualsevol racó, i no ho és tant tractant-se de la nostra pròpia, puix que per alguna cosa hi som ací i podem descobrir-la per nosaltres mateix. De la mateixa manera, l'arribada de Google als nostres carrers permetrà els futurs visitants conèixer un poquet més sobre què li pot oferir Petrer abans d'arribar-hi.
Jo encara no n'he vist cap i encara dubte que realment siga veritat, ara bé, no estaria gens malament si d'ací no molt es poguera vore el Derrocat o Felip V arreu del món.

Carta de Casa, 69

¿Está ocupada?

A una cafeteria, on també servixen dinars, un home esta sentat a la taula amb un platet a mig acabar i una cadira buida al costat. Una, dos, tres persones li pregunten si està ocupada. Sí, està esperant la seua dona. Quatre, em deixa la cadira, "total, parece que va a tardar mucho". Passen quinze minuts i seguix asoles. Una altra cadira queda buida aprop de mi i li la duc per a ocupar la que jo li havia agafat. "Gracias". A ell, perquè sino estariem plantades. Cinc, sis, set... "¿està ocupada?", "Sí, sí...". Mitja hora. Una dona major, que ha aparegut de no sé on, amb el monyo desfet, encorvada i que parla amb un to de veu massa alt per al que pertocava diu. "¡Qué poca humanidad! ¡Dos horas lleva la silla sin nadie!". L'home calla i la senyora se'n va proferint sentències que sent tot el local. S'equivoca, no sap que a mi me la deixada.
Sí, al final la muller ha vingut, vestida de roig i de presència acurada. Potser per això tardava tant.

Para atenció

Quan t'arrimes al ventre d'una embarassada l'oïda no percep res, encara. Sols uns budells festers, és clar. Però hi és, ahí dins com en un ouet, i ja és de gran quasi com una mà menuda.
Tindré cura de no dir-li massa bobades a través de la panxa de la mare que es riu.