Convivència a Las Virtudes

Ahir, diumenge, els grups que fem el curset per a la Confirmació anàrem de convivència a Las Virtudes, entre Yecla i Villena. Certament, amb el temps tan roí que feia ben bé podriem haver-nos quedat a Petrer i a dinar en El fester, en lloc de en el menjador mig cutre on vam anar. No és que estiguera malament, però per a què vaig a enganyar-vos, era com dinar a casa (no, pitjor), però amb taula llarga.
Les reunionetes van consistir en el que fem sempre, xarrar. De la vida, de donar gràcies, de demanar perdó... al final em faré beata i tot. No sé amb quantes fotocòpies de textos místics me'n vaig eixir d'allí.
Com podeu vore a la foto, sóc la més joveneta de tots i això fa que no tinga tantes experiències tràgiques com els demés per a penedir-me'n i donar gràcies per la solució. Potser per això de vegades em canse, no crec que totes les coses de la vida siguen tan metafísiques.
Bé, però no penseu que tot açò és una queixa, ens ho passarem bé gran part del temps i vaig poder parlar amb gent que quasi saludava quan la veia.