Després d'una setmana bastant desalentadora i, sobretot, decepcionant, em trobe en un diumenge casolà i solitari, a exepció dels 10 minuts de cotxe a les 8 del matí. He recuperat els records d'aquelles vesprades d'estiu, quan encara no arribava a la dotzena d'anys o els sobrepassava per ben poc. Llegia quasi sense descans, apostada a la terrassa de casa, amb les cames sobre el mur passant pàgina rere pàgina i, a cada estona que passava, forçant més els ulls per la falta de llum.
Hui m'he vist abocada de nou a eixes vivències i a pesar de la solitud i el silènci he descobert perquè m'agradaven tant.
Recorde ben bé alguns dels llibres que van compartir amb mi aquells moments. Si ara fera una ullada a les histories de 100 pàgines i escaig de la sala infantil de la biblioteca, trobaria la meua signatura de lletra vacilant i traçat irregular a les fitxes grogues. Però aquesta vegada, ha sigut Dràcula. Una de les prestatgeries de l'habitació allotja només novel·les, algunes de les quals des de fa uns anys romanen ahí sense ser llegides, tot i que cada estiu que passa aquestes en són menys. Enguany el primer torn li ha tocat a Stoker. Sempre em penedisc de no poder llegir-les abans, quan, una vegada les comence, descobrisc que són fascinants (no totes, és clar). Crec que vaig pel tercer capítol i m'està agradant molt.
Però sabeu, us contaré una cosa que m'ha passat, ja deixant de banda la historia dels llibres en la terrassa. Fa cosa de mitja hora, mentre llegia, me n'he adonat que ja tenia una miqueta de fam i , per tant, he aturat la lectura. Aleshores, he fulletjat la resta del llibre i de sobte les pàgines s'han aturat en un lloc concret, m'ha aparegut un paper doblegat, un de tants que normalment deixe entre mig de molts llibres. Però no era el que pensava, sinó que m'he trobat amb un sobre tot blanc on sols hi havia escrit "1º" amb retolador blau. El més curiós, estava tancat. Com és possible que en tres anys mai haja vist el sobret amagat entre les pàgines? Potser és que tinc massa consciència de per què mai no he agafat Dràcula en tot aquest temps. I és una bona notícia, si per fí he decedit llegir-lo és perquè ja no res m'ho impeix moralment. Molt sorpresa, he obert el sobre i m'he trobat amb un full de montessori on hi havien escrites quatre estrofes escrites a mà amb bolígraf blau. Sé prefectament qui és l'autor de tal sorpresa, i m'ha semblat preciós, tot i que m'ha recordat que hi ha coses que mai no tornaré a repetir.
Sols tinc 21 anys... i s'ha de vore com canvien les coses en "tan poc" temps.
