15 d’abril 2009

I quan tens prou temps, com vas?

Ahir vaig presenciar el que podria parèixer un acudit. Una velleta pujava amb prou treballs a l'autobús, era una d'estes dones totes vestides de negre i amb l'esquena corvada, acompanyada per un bastó. Després d'agarra-li el braç a un senyor que ja estava segut ("anda, nene, dame la mano") i de tota la lentitud de què feia gala caminant va i diu en contestació a no sé què que li deia el conductor: "és que hoy voy con prisa, ¿sabe?"
Tingueu en compte que no és cap mena de burla, sols és que em va fer gràcia.

10 d’abril 2009

Problemes matemàtics o culinaris?

En les meues constants preguntes a ma mare sobre com es cuina això i com allò altre, ahir vaig "aprendre" (almenys la teoria) com fem l'arròs blanc. No pareix gens difícil, encara que segons ma germana, la primera vegada tot el que fas ix malament.
Casualitats de la vida que este mateix matí pensava "i quanta aigua era per un grapat d'arròs? dos tasses?" i ara de vesprada em trobe per la xarxa la imatge que veieu.
No és que siga res interessant, però no em direu que no és bona idea.
Per cert, la crema de carabassó (carabasseta, a Petrer) m'ha eixit boníssima, encara que massa poca :)

06 d’abril 2009

TAM

Em considere una de les persones que més a favor del transport públic està, però s'ha de reconéixer que de vegades la qualitat és ben poca. Per a fer-te un abonament jove te n'has d'anar a les oficines, que et costa més la faena que el que t'alforres amb els viatges. Altra cosa, i la pitjor, és que es puga arribar a estar 15 ó 20 minuts en la parada del mercat. Sí, eixe carrer té molta activitat i està molt bé, pero no em fa falta tan de temps per a admirar-lo. Amb 5 minutets hi hauria prou, jo necessite arribar a temps a un barri amb una mísera línia.

Eco, eco...

Crec que ja ha passat massa temps sense escriure-hi, però no faré el discurs sobre per què ara me'n vaig i ara torne, supose que les raons surten i prou. Diguem-ne que estan passant massa coses com per a no donar compte. Potser la desaparició de la nostra volguda revista ha repercutit bastant en les meues ganes d'escriure, però faré per canviar això. De moment no puc elegir cap tema, ja que en tinc massa al cap: plans de Pasqua, viatges, presidències, universitat... i moltíssims més. Vorem quin n'elegisc demà.