Ahir vaig presenciar el que podria parèixer un acudit. Una velleta pujava amb prou treballs a l'autobús, era una d'estes dones totes vestides de negre i amb l'esquena corvada, acompanyada per un bastó. Després d'agarra-li el braç a un senyor que ja estava segut ("anda, nene, dame la mano") i de tota la lentitud de què feia gala caminant va i diu en contestació a no sé què que li deia el conductor: "és que hoy voy con prisa, ¿sabe?"
Tingueu en compte que no és cap mena de burla, sols és que em va fer gràcia.
Tingueu en compte que no és cap mena de burla, sols és que em va fer gràcia.