I quan tens prou temps, com vas?

Ahir vaig presenciar el que podria parèixer un acudit. Una velleta pujava amb prou treballs a l'autobús, era una d'estes dones totes vestides de negre i amb l'esquena corvada, acompanyada per un bastó. Després d'agarra-li el braç a un senyor que ja estava segut ("anda, nene, dame la mano") i de tota la lentitud de què feia gala caminant va i diu en contestació a no sé què que li deia el conductor: "és que hoy voy con prisa, ¿sabe?"
Tingueu en compte que no és cap mena de burla, sols és que em va fer gràcia.

Problemes matemàtics o culinaris?

En les meues constants preguntes a ma mare sobre com es cuina això i com allò altre, ahir vaig "aprendre" (almenys la teoria) com fem l'arròs blanc. No pareix gens difícil, encara que segons ma germana, la primera vegada tot el que fas ix malament.

Casualitats de la vida que este mateix matí pensava "i quanta aigua era per un grapat d'arròs? dos tasses?" i ara de vesprada em trobe per la xarxa la imatge que veieu.
No és que siga res interessant, però no em direu que no és bona idea.
Per cert, la crema de carabassó (carabasseta, a Petrer) m'ha eixit boníssima, encara que massa poca :)

TAM

Em considere una de les persones que més a favor del transport públic està, però s'ha de reconéixer que de vegades la qualitat és ben poca. Per a fer-te un abonament jove te n'has d'anar a les oficines, que et costa més la faena que el que t'alforres amb els viatges. Altra cosa, i la pitjor, és que es puga arribar a estar 15 ó 20 minuts en la parada del mercat. Sí, eixe carrer té molta activitat i està molt bé, pero no em fa falta tan de temps per a admirar-lo. Amb 5 minutets hi hauria prou, jo necessite arribar a temps a un barri amb una mísera línia.

Eco, eco...

Crec que ja ha passat massa temps sense escriure-hi, però no faré el discurs sobre per què ara me'n vaig i ara torne, supose que les raons surten i prou. Diguem-ne que estan passant massa coses com per a no donar compte. Potser la desaparició de la nostra volguda revista ha repercutit bastant en les meues ganes d'escriure, però faré per canviar això. De moment no puc elegir cap tema, ja que en tinc massa al cap: plans de Pasqua, viatges, presidències, universitat... i moltíssims més. Vorem quin n'elegisc demà.

Adéu

"Espero que este escrito no sea el fin de la “Carta de Casa”, sino más bien que los trabajadores tengamos la posibilidad de expresarnos en la misma. Un buen gesto por parte de los responsables editores será la publicación y continuidad de la misma pero cuidando las formas, y valorando el esfuerzo que día a día se realiza."

Bé, doncs ho sent molt, però crec que no tindrem eixe "bon gest".

"Pa que la gente vaya a soltar las perras"

Això és el que he sentit a la televisió dins un reportatge sobre Sant Valentí, concretament sobre les despeses que suposa esta "festa". Sé que és un tema recurrent el de criticar el dia i dir que és un invent per a augmentar les vendes, però no ho puc deixar estar.
De sobte veiem corets penjats pel carrer (no tinc foto, però passeu per la plaça de Moros i Cristians) i els preus de les coses ja no estan indicats dins una xicoteta etiqueta groga, sinó en en un retall de cartolina en forma de cor també. Certament, no li vec el sentit a esta cel·lebració, a l'amor se'l venera sempre o no és amor.

El CAP es fa major

Ja fa anys que va nàixer la llegenda urbana sobre l'ampliació en temps del CAP, però mai no s'havia establert res definitiu. Ara, per no variar en la costum de fer canvis en l'educació cada dos per tres, ja tenim les coses mes clares i més fotudes també, si em permeteu l'expressió.
Finalment el curset que es convertix en màster ja no ens ocuparà la "misèria" d'abans, sinó 8 mesos. Hi haurà una especialitat per cada assignatura de la Secundària, haurem de fer moltes més pràctiques i, per descomptat, també ens costarà molt més. He sentit 7 ó 8 vegades més o 3000€? M'he quedat amb el dubte, però per al cas, és igual.
Ara jo em planteje: era necessari un canvi així? Estic d'acord amb l'augment de les pràctiques, tots sabem que de la carrera eixim preparats, d'aquella manera, en matèria, però ningú no ens ensenya a cuinar 20 olles bullint hormones. I el canvi a màster? I el preu? I el temps?
Quan estiga d'acord amb les respostes, ja parlarem.