En les meues constants preguntes a ma mare sobre com es cuina això i com allò altre, ahir vaig "aprendre" (almenys la teoria) com fem l'arròs blanc. No pareix gens difícil, encara que segons ma germana, la primera vegada tot el que fas ix malament.Casualitats de la vida que este mateix matí pensava "i quanta aigua era per un grapat d'arròs? dos tasses?" i ara de vesprada em trobe per la xarxa la imatge que veieu.
No és que siga res interessant, però no em direu que no és bona idea.
Per cert, la crema de carabassó (carabasseta, a Petrer) m'ha eixit boníssima, encara que massa poca :)
No és que siga res interessant, però no em direu que no és bona idea.
Per cert, la crema de carabassó (carabasseta, a Petrer) m'ha eixit boníssima, encara que massa poca :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada