I quan tens prou temps, com vas?

Ahir vaig presenciar el que podria parèixer un acudit. Una velleta pujava amb prou treballs a l'autobús, era una d'estes dones totes vestides de negre i amb l'esquena corvada, acompanyada per un bastó. Després d'agarra-li el braç a un senyor que ja estava segut ("anda, nene, dame la mano") i de tota la lentitud de què feia gala caminant va i diu en contestació a no sé què que li deia el conductor: "és que hoy voy con prisa, ¿sabe?"
Tingueu en compte que no és cap mena de burla, sols és que em va fer gràcia.