Sí, dona! Tu no coneixes a...?

Posiblement, una de les coses més característiques d'una persona del que se sol dir, per bé o per mal, "Petrer, Petrer" és l'explicació que es dóna per a fer recordar quí és algú. Supose que això passa a molt pobles, si no a tots, però ho vinc a comentar perquè, com que és el meu, em fa molta gràcia.
Este matí esmorzava a la xurreria "De bon matí" que hi ha a La Canal amb ma mare, ma tia i alguns més. Parlant amb el meu cosí, hem vist que sa germana coneixia, si més no, a tot el que estava present a la cafeteria en qüestió. I em diu: "Jo no conec a ningú i esta els coneix a tots!"
Però ara ve la bona, diu: "Clar, després quan me saluden a mi, pa explica-li a algú quí sóc u fan dien: Sí, dona! Tu no conexes a la dona que se va separà del Saoro? Pos el germà..."
I m'ha fet riure de bò, perquè, certament, no ha pogut dir més veritat.

La peculiaritat és al carrer

Una de les coses, si més no, sorprenents de Petrer és la peculiar forma de certs elements vials, com els passos de vianants. Ací us deixe una mostra del que hi ha davant una de les portes de El campet. Què no és original?

Està per a alguna cosa, o no?

Ahir caminava per baix de El Campet i em vaig trobar la situació que us mostre en la imatge. Qui conega la zona sabrà, i si no ho explique, que la part verda més al fons és un dels "pipi-cans"de Petrer i la part verda més propera, on es troben la dona i el gos, es un parterre decoratiu. Ara bé, per què dimonis la dona deixa al seu aire al gos a esta última i no al famós "pipi-can"? I el cas és que el té al costat!
Tot i que no podem generalitzar, puc afegir ací una cita de l'anterior profesor de literatura: "Los que tienen perros son atómiamente guarros".

Com es nota que és una ciutat marroquinera

A Elda hi ha un baretet que més pareixerà la passarel·la de moda primavera-estiu de sabates que el que realment és, una gelateria i croissanteria. El finestral està a peu de carrer, i literalment a peu de persona també. ¿Què farà goig desdejunar vegent passar 40 sabates diferents? O pitojor, 40 tipus de brossa del carrer diferent... no ho sé, però tampoc m'abellix probar-ho.

El local en qüestió es troba al carrer de Padre Manjon a Chapí. Us ho dic per si voleu saber què es durá la pròxima temporada tant en sabates, com en brossa, tant fa.

La reprografia de l'edifici de Geografia

Faré una denúncia que quasi ningú no sentirà, però es que estic una mica farta ja. No és res de nou, voreu:

M'agradria que la pàmfila cap de la reporgrafia de la facultat despertara de quan en quan de la seua letargia i que, a més, tinguera un poc més de criteri al contractar les depenentes, perquè els pantalons apretats al cul i el ars d'or penjats de les orelles juntament amb el monyo del cap els fan no reaccionar bé quan interactuen amb altra persona. Espere que no considereu que estic criticant sense cap raó... em sabria greu, però és que realment són totes així, veritat? (Ja que falta criteri, al menys varietat, per favor)
Si més no, podrien mantindre algun tipus d'organització coherent i funcional, això faria que el servici que dónen a la comunitat universitària fóra realment un servici.
Ah, i que no cometeren faltes ortogràfiques als cartells de la porta no hi aniria gens malament, tinguent en compte la facultat on estan.

Com se'n diu...?

A classe de Semàntica i lexicologia el meu company Cristian ens explica les llengues preromanes a Hispània i, en acabar, avaluem i comentem com ho ha fet. "Ha estat tota l'estona mirant M.Jesús, com se'n diu això?" Pregunta el professor fent referència a la forma en què ha fet l'exposició.
I seguida de rialles ha vingut l'enginyosa resposta d'un altre company:
"Amor!"

Quina ocurrència, no? I a la vegada, quina definició tan escarida i clara.

La meua segona elecció.

Hui votem al nou president de l'Estat espanyol, però si tot el món ho fa com jo, no serà una elecció feta amb forta convicció. Tot i el meu cas d'indecisió irremediable, espere que la resta de ciutadans facen del seu dret un reflex d'allò que pensen i creuen que s'ha de fer, i voten amb bona gana.
Però es que jo pense: Al cap i a la fi, no volen tots el millor per al pais?