25 de desembre 2009

Agost

Cada pas que donava la conduïa al lloc on havia passat tota la seua infància. Caminava, les cames arrelaven a terra amb la força de la resolució, els tacons negres l'atorgaven una visió de bastants centímetres més amunt; veia els carrers tan coneguts, però amb una nova perspectiva, la qual no tenia sols gràcies a aquelles sabates de ras. Tremolava el terra a cada moviment seu, o almenys a ella així li ho pareixia. Al tancar d'un empeny la porta del taxi la decisió que havia pres setmanes enrere a Boston li va tornar, després d'haver-la abandonada des que va muntar a l'avió de matinada. Tornar als origen no pareixia gens fàcil, una vegada s'havia llaurat una fastuosa carrera professional lluny del seu país, hi havia poca perspectiva de veure novament les polsegoses terres valencianes. El camí cap al poble el fitaven, com sempre, nombrosos camps de vinyes. El raïm, encara no protegit per les bosses de paper, li donaven la benvinguda llençant a l'aire reflexos verds.