Dissabte, 28 de novembre de 2009
Com que hui és dissabte, no hi ha hagut pressa per alçar-me. M'he despertat tranquil·lament, no sabia quina hora era, però no m'importava perquè calia gaudir d'una situació tan plaent. En obrir els ulls —a poc a poc, quasi sense adonar-me'n— la cambra estava a fosques, únicament penetrava una dèbil llum per la porta oberta. Quan surt el sol, a la terrassa ja pega bell i la tènue i càlida llum envaeix gradualment tota la casa. Els llençols em cobrien tota, el fred matinal de la tardor sols podia tocar-lo amb el nas i el front; la temperatura del núvol en què havia dormit tota la nit em convidava a romandre encara una miqueta més, deixant la frescoreta que m'esperava per a deu minuts més tard.
M'he girat tota, la paret que que m'havia cobert la son ara quedava a l'esquena, i els llençols se n'han vingut darrere, com gelosos del meu somni. La suavitat i, fins i tot, tendresa d'aquests i el tacte tou del capçal m'acompanyaven en la sensació de calma total. Aquesta nit ha esdevingut un descans reparador, prefaci d'un dia que encara no conec com serà.
M'he girat tota, la paret que que m'havia cobert la son ara quedava a l'esquena, i els llençols se n'han vingut darrere, com gelosos del meu somni. La suavitat i, fins i tot, tendresa d'aquests i el tacte tou del capçal m'acompanyaven en la sensació de calma total. Aquesta nit ha esdevingut un descans reparador, prefaci d'un dia que encara no conec com serà.
2 comentaris:
¡Qué bonitos los tres diarios!
Gràcies! :)
Publica un comentari a l'entrada