Hipoglucèmia

És possible que arribe un moment que tens tantes coses per fer, que no te n'adones que ahí estan. Parlant hui amb Inés sobre quan podriem quedar per fí, he caigut en què ara ja és imposible vore'ns totes al mateix temps. Els últims dies he anat dient que sí a diferents coses sense pensar en les altres a les que també estava acceptant i, de sobte, esta nit, em veig que ja sols tinc lliures un parell de caps de setmana. I no em queixe, que va, això m'encanta, després de 21 anys he comprovat que no sé estar sense fer res.
Últimament, no obstant, l'ànim per fer res ha sigut mínim i sé que en un estat normal tindria molta més ilusió per tot el que se'm presenta. Almenys sé per experiència que açò se'n va, tot i que espere que no tarde molt.