Raúl, Rob, Lucas i jo caminem per l'avinguda de Mèxic camí de la parada del bus. Arriba un moment que Lucas i jo decidim creuar pel mig del carrer perquè la parada del 01 està just davant, però els altres dos continuen avançant i ens diuen adéu amb la mà. Volen agafar el 02 perquè els ve millor.
Quan arribem al banquet cobert, Lucas em diu:
- Vamos con ellos?
- Lo que quieras, pero ya estamos aquí.
- Bueno, pues lo echamos a pares o nones.
(Ja em direu quina qüestió tan trascendental per a decedir-la així)
- Venga, pares.
Lucas trau un 2 i jo un 3. Resultat, 5, i per tant ens quedavem per agafar el 01. Però ara ve la bona, atenció a l'ocurrència:
- ¡No, no, no! ¡Era "piedra, papel o tijera"! ¡Esto son tijeras!
Quina cara més dura.
De sobte han aparegut els altres dos a la parada.
Quan arribem al banquet cobert, Lucas em diu:
- Vamos con ellos?
- Lo que quieras, pero ya estamos aquí.
- Bueno, pues lo echamos a pares o nones.
(Ja em direu quina qüestió tan trascendental per a decedir-la així)
- Venga, pares.
Lucas trau un 2 i jo un 3. Resultat, 5, i per tant ens quedavem per agafar el 01. Però ara ve la bona, atenció a l'ocurrència:
- ¡No, no, no! ¡Era "piedra, papel o tijera"! ¡Esto son tijeras!
Quina cara més dura.
De sobte han aparegut els altres dos a la parada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada