10 de gener 2009

¿Está ocupada?

A una cafeteria, on també servixen dinars, un home esta sentat a la taula amb un platet a mig acabar i una cadira buida al costat. Una, dos, tres persones li pregunten si està ocupada. Sí, està esperant la seua dona. Quatre, em deixa la cadira, "total, parece que va a tardar mucho". Passen quinze minuts i seguix asoles. Una altra cadira queda buida aprop de mi i li la duc per a ocupar la que jo li havia agafat. "Gracias". A ell, perquè sino estariem plantades. Cinc, sis, set... "¿està ocupada?", "Sí, sí...". Mitja hora. Una dona major, que ha aparegut de no sé on, amb el monyo desfet, encorvada i que parla amb un to de veu massa alt per al que pertocava diu. "¡Qué poca humanidad! ¡Dos horas lleva la silla sin nadie!". L'home calla i la senyora se'n va proferint sentències que sent tot el local. S'equivoca, no sap que a mi me la deixada.
Sí, al final la muller ha vingut, vestida de roig i de presència acurada. Potser per això tardava tant.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Huy, com es noten els exàmens, Anna...

Anna ha dit...

Ja... no tinc temps ni per a escriure quatre ratlles... :S I encara així, ja vorem.