Si poguera resumir 2008

Acabe de llegir a un mail: "no cuentes los años, cuenta los recuerdos". Doncs bé, em pareix una bona opció resumir este any en un grapat de moments que mereixen ser recordats, com...

...el viatge a Barcelona

...complir 20 anys
...recórrer mitja província...el final d'un sopar


...les festes de Pedreguer
...un sopar hawaià...el naixement de Sergio


...l'estada a Dublín...els concerts a Elda
...tornar a Xest
o el primer sopar de tota la classe.

M'he sorprés a mi mateixa, no pensava que podria posar-ne tantes! Però encara així, me'n falten altres molts dels quals seria difícil tindre fotos.
Que tingueu un bon any.

El remei a la indecisió

Hui he pogut corroborar, altra vegada, que la meua teoria és certera: quan no sàpies quina opció elegir, escull aquella que tinga més repercusió (sempre i quan ésta siga bona, clar). Al final el que recordes i allò que et reporta més satisfacció són les coses diferents. Entre quedar-te a casa intentant estudiar o anar-te'n a Alacant, millor veste'n. I així, un munt de coses més.

Si atreça a córrer, no la pilles.

A la farmàcia acaba d'eixir una dona molt major i als pocs segons una xica diu: "Mira, s'ha deixat el bastó! Vaig a vore si la pille". Marta, la farmacèutica, li respon: "Sí, sí ,ves, si no, ara isc jo". Si va en el gaiato per ahí i ara se li oblida, no crec que aplegue molt lluny.

Jesús no parla valencià

Encara que el tema del que tracte ara es pot basar en la costum, en la tradició o fins i tot en altres aspectes que comencen allà pel 39, crec que ja és moment de posar-lo de manifest i fer un canvi.
Dilluns de vesprada feien a l'esglèsia de Sant Bertomeu a Petrer una representació del naixement de Jesús, en la qual els actors eren tots xiquets. Si tenim en compte el poble on estem i (més encara!) la zona, no trobe cap raó per a no haver-la fet en valencià. Potser hi hauria algú que no ho entendria? Ficaria la mà en el foc i no em cremaria. Dençà que vaig començar a plantejarme si la religió s'havia de restringir a una llengua, no he trobat cap conclusió escarida que m'ho certifique. Si som valencians, per què no parlar en la llengua dels nostres avantapassats? Crec que ben bé ens mereixem la redignificació lingüística.
Cavilejant açò, justetament ahir, vaig trobar a un article el següent raonament:
MAISU JUAN: Ezeban Jesu-Kristok euskerarik berba egin
PERU: Ederto: ezta zure erdera mordoilloan bere
Potser Jesucrist no parlà en basc, però tampoc no ho va fer en castellà.

Si no són els del sostre, no.

"Yo quiero un novio rubio que esté buenorro y haga deportes de esos del techo".

Alicia Gómez, Alinxu

Ying-yang-mòbil

Per a aquell qui no ho sàpia (de fet crec que soles ho sap una persona), sempre m'han agradat les furgonetes hippies. D'estes que eren una Wolkswagen bastant redona i pintada de colors... Doncs bé, l'altre dia vaig vore de passada una furgo també tota "maquejada" i, justetament esta vesprada, me la he tornat trobar. La veritat és que esta no m'agrada gens, però volia amostrar-vos les noves formes de tunning.

Las brujas se han llevado a tus amigos

Quan vec xiquets jugant, pense en la felicitat que els desborda. Corren, salten, criden... i entre eixes també se solten alguna frase bona. Ja no pel que diuen, si és ingeniós o no, en esta ocasió em referisc a la incoherència i, sobretot a la imaginació.

Estant al Campet, un xiquet, a banda de moltes altres que no m'ha donat lloc a apuntar, li ha dit a la xiqueta: "los amigos de tu novia, que está en peligro, y no tienen tus armas" i "las brujas se han llevado a tus amigos"
Nyas, coca. A vore quan teniu oportunitat vosaltres de dir eixes coses.

Ahora me toca a mí

Dos xics i una xica d'uns 15 anys tornaven de l'institut este migdia. A l'encreuament s'han aturat i el xic més gran i la xicona s'han besat com si es volgueren menjar i s'acabara el món alhora. El xic més menut, que s'havia avançat una miqueta, s'ha espolsat: "Ahora me toca a mí"

Què valenta

Com serien les nits quan no hi havia electricitat? Fa no res que ens hem quedat sense llum a ca la iaia i aleshores tot ha sigut buscar mistos i ciris. Ha estat interessant, l'estufa, la càmera, el mòbil i la maquineta del meu cosí feien llumenetes, però m'ha agradat més quan ens hem quedat amb el ciri de processó.

Què mal està el món

Este matí, als baixos de la biblioteca, una xica ha encetat alguna cosa de menjar i ha deixat caure l'envoltori al terra, sense la mínima expressió de culpabilitat.
A la nit, he posat un peu al pas de vianants de baix dels blocs i de sobte m'he vist un cotxe a un pam. El conductor ha juntat les mans en posició de plegaria i ha baixat el cap. com demanant-me perdó. Encara s'haguera pogut estampar amb un altre fent el tonto llevant les mans del volant, abaixant el cap i mirant-me a mi. Diumenge de bon matí va matar una dona al pas de Carrefour un cotxe que ixia de la rotonda.
Molt bé... així dona gust.

A les 10 d'un dijous

No és que m'agrade parlar de la meua vida per estos racons, però hauré de fer alguna excepció de quan en quan, com és el cas.
Acabe d'arribar de la reunioneta (i encara em falta algún adjectiu per a calificarla) que fem cada quinze dies per a la confirmació. Sí, senyors, sí, vaig a confirmar-me, jo! Sóc una hipócrita, ho sé.
En principi vaig decidir anar-hi plantejant l'assitència com una mena d'estudi antropològic de la comunitat cristiana i, de pas, em servia per si es presenta que he de batejar el meu futur nebodet o nebodeta, que va en camí. Però jure que la decisió final va dependre de la primera de les raons, no hi vaig "per l'interés", com diu ma tia. Ara bé, reconec que hui m'ha costat callar-me el que pensava (i encara puc donar gràcies que no s'han posat a parlar molta estona del Senyor & cia.).
El tema de hui era el poder, els diners i la violència. La catequista, amb la seua veu que pareix treta d'entre cotó i floretes, ens feia parlar sobre què en pensavem d'estes qüestions. No us ho contaré tot, perquè no fa falta que passeu per on jo, però sí cal dir que la meua valoració final s'ha basat en que la manipulació és lícita, sempre i quan siga sense violència (tant física, com verbal o psicològica) i que la lluita pel poder i els diners són necessàris per a continuar i mantindre l'evolució que ha viscut Occident, ja que gràcies a això hi existix la competència. Doncs bé, no vull que em prengueu com una capitalista consumada ni com una mala persona sense principis, al contrari. El cas és que no sé com ho he fet, que la doneta ha acabat per mirar-me d'una forma un poc estranya i de girar el cap cap a mi constantment quan feia i refeia la seua opinió.

Les primeres llums de Nadal

Hui, com que és 1 de Desembre, ja he pogut vore les primeres llums de Nadal enceses. Ben senzilles i quasi sense voler que les vegeren, però ahí estaven. Encara que... quina falta feien a les 8 del matí?

Vendo o hago negocio

Ara ja fa alguns mesos que em vaig trobar davant la biblioteca de Padre Manjón un furgonetot amb el cartell que us mostre a la foto apegat a la finestra. "Vendo o hago negocio", deia.

"Vendo", bé, això volia dir que a l'amo no li apanyava el vehicle en qüestió i que més li valia treure'n diners. "Hago negocio" (ai, mare) això ja no va poder més que fer-me riure. Mira tu com d'original seria qui volia vendre o fer negoci que, a banda d'això, encara va i li posa ulls al preu.

Sí, dona! Tu no coneixes a...?

Posiblement, una de les coses més característiques d'una persona del que se sol dir, per bé o per mal, "Petrer, Petrer" és l'explicació que es dóna per a fer recordar quí és algú. Supose que això passa a molt pobles, si no a tots, però ho vinc a comentar perquè, com que és el meu, em fa molta gràcia.
Este matí esmorzava a la xurreria "De bon matí" que hi ha a La Canal amb ma mare, ma tia i alguns més. Parlant amb el meu cosí, hem vist que sa germana coneixia, si més no, a tot el que estava present a la cafeteria en qüestió. I em diu: "Jo no conec a ningú i esta els coneix a tots!"
Però ara ve la bona, diu: "Clar, després quan me saluden a mi, pa explica-li a algú quí sóc u fan dien: Sí, dona! Tu no conexes a la dona que se va separà del Saoro? Pos el germà..."
I m'ha fet riure de bò, perquè, certament, no ha pogut dir més veritat.

La peculiaritat és al carrer

Una de les coses, si més no, sorprenents de Petrer és la peculiar forma de certs elements vials, com els passos de vianants. Ací us deixe una mostra del que hi ha davant una de les portes de El campet. Què no és original?

Està per a alguna cosa, o no?

Ahir caminava per baix de El Campet i em vaig trobar la situació que us mostre en la imatge. Qui conega la zona sabrà, i si no ho explique, que la part verda més al fons és un dels "pipi-cans"de Petrer i la part verda més propera, on es troben la dona i el gos, es un parterre decoratiu. Ara bé, per què dimonis la dona deixa al seu aire al gos a esta última i no al famós "pipi-can"? I el cas és que el té al costat!
Tot i que no podem generalitzar, puc afegir ací una cita de l'anterior profesor de literatura: "Los que tienen perros son atómiamente guarros".

Com es nota que és una ciutat marroquinera

A Elda hi ha un baretet que més pareixerà la passarel·la de moda primavera-estiu de sabates que el que realment és, una gelateria i croissanteria. El finestral està a peu de carrer, i literalment a peu de persona també. ¿Què farà goig desdejunar vegent passar 40 sabates diferents? O pitojor, 40 tipus de brossa del carrer diferent... no ho sé, però tampoc m'abellix probar-ho.

El local en qüestió es troba al carrer de Padre Manjon a Chapí. Us ho dic per si voleu saber què es durá la pròxima temporada tant en sabates, com en brossa, tant fa.

La reprografia de l'edifici de Geografia

Faré una denúncia que quasi ningú no sentirà, però es que estic una mica farta ja. No és res de nou, voreu:

M'agradria que la pàmfila cap de la reporgrafia de la facultat despertara de quan en quan de la seua letargia i que, a més, tinguera un poc més de criteri al contractar les depenentes, perquè els pantalons apretats al cul i el ars d'or penjats de les orelles juntament amb el monyo del cap els fan no reaccionar bé quan interactuen amb altra persona. Espere que no considereu que estic criticant sense cap raó... em sabria greu, però és que realment són totes així, veritat? (Ja que falta criteri, al menys varietat, per favor)
Si més no, podrien mantindre algun tipus d'organització coherent i funcional, això faria que el servici que dónen a la comunitat universitària fóra realment un servici.
Ah, i que no cometeren faltes ortogràfiques als cartells de la porta no hi aniria gens malament, tinguent en compte la facultat on estan.

Com se'n diu...?

A classe de Semàntica i lexicologia el meu company Cristian ens explica les llengues preromanes a Hispània i, en acabar, avaluem i comentem com ho ha fet. "Ha estat tota l'estona mirant M.Jesús, com se'n diu això?" Pregunta el professor fent referència a la forma en què ha fet l'exposició.
I seguida de rialles ha vingut l'enginyosa resposta d'un altre company:
"Amor!"

Quina ocurrència, no? I a la vegada, quina definició tan escarida i clara.

La meua segona elecció.

Hui votem al nou president de l'Estat espanyol, però si tot el món ho fa com jo, no serà una elecció feta amb forta convicció. Tot i el meu cas d'indecisió irremediable, espere que la resta de ciutadans facen del seu dret un reflex d'allò que pensen i creuen que s'ha de fer, i voten amb bona gana.
Però es que jo pense: Al cap i a la fi, no volen tots el millor per al pais?