Para atenció

Quan t'arrimes al ventre d'una embarassada l'oïda no percep res, encara. Sols uns budells festers, és clar. Però hi és, ahí dins com en un ouet, i ja és de gran quasi com una mà menuda.
Tindré cura de no dir-li massa bobades a través de la panxa de la mare que es riu.

Si poguera resumir 2008

Acabe de llegir a un mail: "no cuentes los años, cuenta los recuerdos". Doncs bé, em pareix una bona opció resumir este any en un grapat de moments que mereixen ser recordats, com...

...el viatge a Barcelona

...complir 20 anys
...recórrer mitja província...el final d'un sopar


...les festes de Pedreguer
...un sopar hawaià...el naixement de Sergio


...l'estada a Dublín...els concerts a Elda
...tornar a Xest
o el primer sopar de tota la classe.

M'he sorprés a mi mateixa, no pensava que podria posar-ne tantes! Però encara així, me'n falten altres molts dels quals seria difícil tindre fotos.
Que tingueu un bon any.

El remei a la indecisió

Hui he pogut corroborar, altra vegada, que la meua teoria és certera: quan no sàpies quina opció elegir, escull aquella que tinga més repercusió (sempre i quan ésta siga bona, clar). Al final el que recordes i allò que et reporta més satisfacció són les coses diferents. Entre quedar-te a casa intentant estudiar o anar-te'n a Alacant, millor veste'n. I així, un munt de coses més.

Si atreça a córrer, no la pilles.

A la farmàcia acaba d'eixir una dona molt major i als pocs segons una xica diu: "Mira, s'ha deixat el bastó! Vaig a vore si la pille". Marta, la farmacèutica, li respon: "Sí, sí ,ves, si no, ara isc jo". Si va en el gaiato per ahí i ara se li oblida, no crec que aplegue molt lluny.

Jesús no parla valencià

Encara que el tema del que tracte ara es pot basar en la costum, en la tradició o fins i tot en altres aspectes que comencen allà pel 39, crec que ja és moment de posar-lo de manifest i fer un canvi.
Dilluns de vesprada feien a l'esglèsia de Sant Bertomeu a Petrer una representació del naixement de Jesús, en la qual els actors eren tots xiquets. Si tenim en compte el poble on estem i (més encara!) la zona, no trobe cap raó per a no haver-la fet en valencià. Potser hi hauria algú que no ho entendria? Ficaria la mà en el foc i no em cremaria. Dençà que vaig començar a plantejarme si la religió s'havia de restringir a una llengua, no he trobat cap conclusió escarida que m'ho certifique. Si som valencians, per què no parlar en la llengua dels nostres avantapassats? Crec que ben bé ens mereixem la redignificació lingüística.
Cavilejant açò, justetament ahir, vaig trobar a un article el següent raonament:
MAISU JUAN: Ezeban Jesu-Kristok euskerarik berba egin
PERU: Ederto: ezta zure erdera mordoilloan bere
Potser Jesucrist no parlà en basc, però tampoc no ho va fer en castellà.

Si no són els del sostre, no.

"Yo quiero un novio rubio que esté buenorro y haga deportes de esos del techo".

Alicia Gómez, Alinxu

Ying-yang-mòbil

Per a aquell qui no ho sàpia (de fet crec que soles ho sap una persona), sempre m'han agradat les furgonetes hippies. D'estes que eren una Wolkswagen bastant redona i pintada de colors... Doncs bé, l'altre dia vaig vore de passada una furgo també tota "maquejada" i, justetament esta vesprada, me la he tornat trobar. La veritat és que esta no m'agrada gens, però volia amostrar-vos les noves formes de tunning.