Posiblement, una de les coses més característiques d'una persona del que se sol dir, per bé o per mal, "Petrer, Petrer" és l'explicació que es dóna per a fer recordar quí és algú. Supose que això passa a molt pobles, si no a tots, però ho vinc a comentar perquè, com que és el meu, em fa molta gràcia.
Este matí esmorzava a la xurreria "De bon matí" que hi ha a La Canal amb ma mare, ma tia i alguns més. Parlant amb el meu cosí, hem vist que sa germana coneixia, si més no, a tot el que estava present a la cafeteria en qüestió. I em diu: "Jo no conec a ningú i esta els coneix a tots!"
Però ara ve la bona, diu: "Clar, després quan me saluden a mi, pa explica-li a algú quí sóc u fan dien: Sí, dona! Tu no conexes a la dona que se va separà del Saoro? Pos el germà..."
I m'ha fet riure de bò, perquè, certament, no ha pogut dir més veritat.
