Què mal està el món

Este matí, als baixos de la biblioteca, una xica ha encetat alguna cosa de menjar i ha deixat caure l'envoltori al terra, sense la mínima expressió de culpabilitat.
A la nit, he posat un peu al pas de vianants de baix dels blocs i de sobte m'he vist un cotxe a un pam. El conductor ha juntat les mans en posició de plegaria i ha baixat el cap. com demanant-me perdó. Encara s'haguera pogut estampar amb un altre fent el tonto llevant les mans del volant, abaixant el cap i mirant-me a mi. Diumenge de bon matí va matar una dona al pas de Carrefour un cotxe que ixia de la rotonda.
Molt bé... així dona gust.

A les 10 d'un dijous

No és que m'agrade parlar de la meua vida per estos racons, però hauré de fer alguna excepció de quan en quan, com és el cas.
Acabe d'arribar de la reunioneta (i encara em falta algún adjectiu per a calificarla) que fem cada quinze dies per a la confirmació. Sí, senyors, sí, vaig a confirmar-me, jo! Sóc una hipócrita, ho sé.
En principi vaig decidir anar-hi plantejant l'assitència com una mena d'estudi antropològic de la comunitat cristiana i, de pas, em servia per si es presenta que he de batejar el meu futur nebodet o nebodeta, que va en camí. Però jure que la decisió final va dependre de la primera de les raons, no hi vaig "per l'interés", com diu ma tia. Ara bé, reconec que hui m'ha costat callar-me el que pensava (i encara puc donar gràcies que no s'han posat a parlar molta estona del Senyor & cia.).
El tema de hui era el poder, els diners i la violència. La catequista, amb la seua veu que pareix treta d'entre cotó i floretes, ens feia parlar sobre què en pensavem d'estes qüestions. No us ho contaré tot, perquè no fa falta que passeu per on jo, però sí cal dir que la meua valoració final s'ha basat en que la manipulació és lícita, sempre i quan siga sense violència (tant física, com verbal o psicològica) i que la lluita pel poder i els diners són necessàris per a continuar i mantindre l'evolució que ha viscut Occident, ja que gràcies a això hi existix la competència. Doncs bé, no vull que em prengueu com una capitalista consumada ni com una mala persona sense principis, al contrari. El cas és que no sé com ho he fet, que la doneta ha acabat per mirar-me d'una forma un poc estranya i de girar el cap cap a mi constantment quan feia i refeia la seua opinió.

Les primeres llums de Nadal

Hui, com que és 1 de Desembre, ja he pogut vore les primeres llums de Nadal enceses. Ben senzilles i quasi sense voler que les vegeren, però ahí estaven. Encara que... quina falta feien a les 8 del matí?

Vendo o hago negocio

Ara ja fa alguns mesos que em vaig trobar davant la biblioteca de Padre Manjón un furgonetot amb el cartell que us mostre a la foto apegat a la finestra. "Vendo o hago negocio", deia.

"Vendo", bé, això volia dir que a l'amo no li apanyava el vehicle en qüestió i que més li valia treure'n diners. "Hago negocio" (ai, mare) això ja no va poder més que fer-me riure. Mira tu com d'original seria qui volia vendre o fer negoci que, a banda d'això, encara va i li posa ulls al preu.

Sí, dona! Tu no coneixes a...?

Posiblement, una de les coses més característiques d'una persona del que se sol dir, per bé o per mal, "Petrer, Petrer" és l'explicació que es dóna per a fer recordar quí és algú. Supose que això passa a molt pobles, si no a tots, però ho vinc a comentar perquè, com que és el meu, em fa molta gràcia.
Este matí esmorzava a la xurreria "De bon matí" que hi ha a La Canal amb ma mare, ma tia i alguns més. Parlant amb el meu cosí, hem vist que sa germana coneixia, si més no, a tot el que estava present a la cafeteria en qüestió. I em diu: "Jo no conec a ningú i esta els coneix a tots!"
Però ara ve la bona, diu: "Clar, després quan me saluden a mi, pa explica-li a algú quí sóc u fan dien: Sí, dona! Tu no conexes a la dona que se va separà del Saoro? Pos el germà..."
I m'ha fet riure de bò, perquè, certament, no ha pogut dir més veritat.

La peculiaritat és al carrer

Una de les coses, si més no, sorprenents de Petrer és la peculiar forma de certs elements vials, com els passos de vianants. Ací us deixe una mostra del que hi ha davant una de les portes de El campet. Què no és original?

Està per a alguna cosa, o no?

Ahir caminava per baix de El Campet i em vaig trobar la situació que us mostre en la imatge. Qui conega la zona sabrà, i si no ho explique, que la part verda més al fons és un dels "pipi-cans"de Petrer i la part verda més propera, on es troben la dona i el gos, es un parterre decoratiu. Ara bé, per què dimonis la dona deixa al seu aire al gos a esta última i no al famós "pipi-can"? I el cas és que el té al costat!
Tot i que no podem generalitzar, puc afegir ací una cita de l'anterior profesor de literatura: "Los que tienen perros son atómiamente guarros".