Després m'han dit que és que no li agrada perdre

Raúl, Rob, Lucas i jo caminem per l'avinguda de Mèxic camí de la parada del bus. Arriba un moment que Lucas i jo decidim creuar pel mig del carrer perquè la parada del 01 està just davant, però els altres dos continuen avançant i ens diuen adéu amb la mà. Volen agafar el 02 perquè els ve millor.
Quan arribem al banquet cobert, Lucas em diu:
- Vamos con ellos?
- Lo que quieras, pero ya estamos aquí.
- Bueno, pues lo echamos a pares o nones.
(Ja em direu quina qüestió tan trascendental per a decedir-la així)
- Venga, pares.
Lucas trau un 2 i jo un 3. Resultat, 5, i per tant ens quedavem per agafar el 01. Però ara ve la bona, atenció a l'ocurrència:
- ¡No, no, no! ¡Era "piedra, papel o tijera"! ¡Esto son tijeras!
Quina cara més dura.
De sobte han aparegut els altres dos a la parada.

Història d'amor postmodern (o com criticar l'urbanisme irracional)

- Pero venga ya, no es que yo no lo entienda, es que esto no tiene significado. Vosotros os inventáis cualquier chorrada y la hacéis.
- Bueno, es verdad... es como el Plan E.

"Venga, la última"

Mai no havereu imaginat beure-vos una beguda roja, en una cadira de platja enmig d'un carrer buit d'Alacant.

Al final tothom patim pel mateix

- Proponle volver.
- Qué dices, loca, no me quiere. Anda y anda...
- Si la quieres...
- Pero ella a mi no.
- Pues olvídate o inténtalo.
- Ella ya sabe que yo estaría con ella y ya se ha intentado.
- Pues haz cuanto puedas por olvidarte. ¿No habrá cursos para eso? Como alcohólicos anónimos.
Nos apuntamos?
- Jajaja, debería haber.

Hipoglucèmia

És possible que arribe un moment que tens tantes coses per fer, que no te n'adones que ahí estan. Parlant hui amb Inés sobre quan podriem quedar per fí, he caigut en què ara ja és imposible vore'ns totes al mateix temps. Els últims dies he anat dient que sí a diferents coses sense pensar en les altres a les que també estava acceptant i, de sobte, esta nit, em veig que ja sols tinc lliures un parell de caps de setmana. I no em queixe, que va, això m'encanta, després de 21 anys he comprovat que no sé estar sense fer res.
Últimament, no obstant, l'ànim per fer res ha sigut mínim i sé que en un estat normal tindria molta més ilusió per tot el que se'm presenta. Almenys sé per experiència que açò se'n va, tot i que espere que no tarde molt.

Los peixos

Ma mare em comenta que des que jo tenia 4 anys porta sentint "los peixos" i li sap molt malament. Els peixos és una escola infantil de Petrer, a la qual jo hi anava quan era menuda. Em diu:
- Ja veus, xica, Marta l'altre dia dient "los peixos"... és "els peixos"! Di "los peces", si no em sap mal, pero no "los peixos"!
No és cap neurosi que no li agrade eixe canvi de nom, al contrari, em pareix perfecte i m'ha semblat graciós que m'ho comentara.

Respostes òbvies

A ma germana ja li ha desaparegut la mega panxa que tenia i de sobte resulta que tenim a casa un xiquet (això, per posar en antecedents qui no ho sàpia).
Quan ja eixim ma germana i jo de la merceria, la dependenta pregunta:
- ¿Ya has dado a luz?

Un helicòpter es balancejava...

Després de dinar he sentit dos o tres camions de bombers. A la vesprada, deurien ser les huit, un helicòpter groc volava baixet prop del pont de la Llibertat, a Elda. Segons després, iniciava la baixada ràpidament, crec que mai n'havia vist un de tan prop. El cas és que no sé on haurà aterrat, ni tan sols si ho ha fet. Parava allà per la zona on és la Tafalera i la Policia. Li he dit a ma mare que ara la compra de droga la feien mitjançant helicòpters, que era més ràpid i podien fugir sense problemes.
Però no em feu cas, eh, a saber què seria.

Reflexions panderolístiques

Hui he vist passar un escarabat negríssim, encara que no massa gran, i me n'he enrecordat de les panderoles. Diuen que són les úniques que sobreviuren a una explosió nuclear; elles i, potser, algunes bactèries també, crec. No sé si s'hi inclouria el meu escarabat negre. El cas és que m'he plantejat que a la bomba H li falta un component que, en canvi, si té el Bloom o el Raid. Si més no, curiós o una tontera com una casa, tant fa. Qui va desenvolupar la bomba era un afèrrim amant d'estos insectes? Perquè podria haver inclòs el component en qüestió (el trobe ja més important que el de la Coca-cola). Qui sap...